Nascut a Girona, Catalunya, des de ben petit que he estat un apassionat de les arts escèniques: teatre, dansa, música... tot allò que em permetés expressar-me d’una forma diferent i comunicar amb el gran públic. Pujar a dalt de l’escenari és per a mi una experiència d’afirmació d’un mateix, de celebració del moment present i del que ens fa humans: la capacitat de comunicar sentiments d’una forma sofisticada.

Tot i haver estudiat piano i teatre, he acabat dedicant-me professionalment al sector de la dansa. Vaig fer els primers passos de dansa amb l'Esbart Fontcoberta de Banyoles i va començar a estudiar ballet clàssic amb la mestra Maria Elvira Buck Gili a Girona. Després de passar un any de ballet clàssic a l'Institut del Teatre de Barcelona vaig ser acceptat a l'escola Rudra Béjart, a Suïssa, on va acabar els estudis. Durant 10 anys consecutius he treballat com a ballarí professional al Béjart Ballet Lausanne (Suïssa), al Tiroler Landestheater (Àustria), i a la Gauthier Dance Company (Alemanya). He tingut la oportunitat de viatjar arreu del món amb la dansa i conèixer altres cultures i llengües.

L’any 2016 va suposar un gran punt d’inflexió en la meva vida. Em van haver d’operar d’un tumor maligne. El diagnòstic “càncer” et canvia la vida, et fa veure les coses de forma diferent, i a vegades fa aflorar el millor d’un mateix. Vaig tenir la sort de no haver de fer tractament i dues setmanes després de l’operació ja estava de nou a l’estudi de dansa incorporant-me de nou a la meva feina de ballarí. Hi va haver, però, un abans i un després del càncer. Vaig sentir dins meu una necessitat real d’ajudar als altres, i ho volia fer a través del que més m’estimava: la dansa. El Festival internacional de dansa Girona en Moviment per la Fundació Oncolliga Girona i el programa Dansons la vie! per la Lliga Suïssa contra el càncer són el resultat més evident d’aquesta voluntat d’ajudar. Una voluntat que ha esdevingut la meva vida professional avui dia.

Tot i que vaig continuar ballant en companyia durant fins l’any 2018, la meva transició professional ja havia començat: cap a gestor cultural dedicat a projectes per a entitats no lucratives que treballen per a la lluita contra el càncer. Vaig voler deixar de ballar en companyia per poder dedicar-me intensament a això. Després de fer el grau d’Humanitats per la UOC (mentre ballava) vaig decidir, per interès i necessitat professional, fer el màster en gestió cultural. Això m’ha permès fer les coses ben fetes i amb coneixement i avui dia, vivint de nou a Lausanne, treballar per la Lliga Suïssa contra el càncer com a responsable de projecte i director artístic d’un programa de dansa. Sí, sé que sona un xic estrany, i és certament innovador, però cada vegada hi ha més estudis que senyalen la relació entra la dansa i el moviment artístic amb la salut i el benestar de les persones abans, durant i després d’un càncer (Aktas and Ogce, 2005; Koch, et al. 2014; Schroeder, et al. 2017; Goodill, 2018). Tinc la sensació que la vida m’ha portat directament allà on sóc ara i sento que és el que he d’estar fent. Estic profundament agraït de poder dedicar-me a una feina tan bonica i en la que hi crec fermament: l’ajuda directa als pacients a través del dansa i el moviment, i el treball de recaptació de fons per a les ONGs dedicades a l’ajuda del malalt de càncer i els seus familiars. Presto molta atenció a programar sempre activitats, conferències i espectacles d’alta qualitat i interès, moltes vegades a través de contactes personals i professionals de la meva carrera com a ballarí.

He estat i sóc encara testimoni del poder de les arts i de la cultura en el desenvolupament, la cohesió social, i la salut. En raó d’aquest interès, vaig crear l’any 2017 l’Associació Cultural David Rodriguez, que treballa precisament en l’organització de Girona en Moviment. A més, les relacions internacionals i les qüestions humanitàries han estat igualment de les seves passions, i això m’ha portat a participar en diferents programes d’estudi a Ginebra sobre les Nacions Unides i els reptes globals, la diplomàcia i el Leadership en institucions com el Graduate Institute i el Geneva School of Diplomacy, i a Berlín específicament sobre la diplomàcia cultural en l’Institute for Cultural Diplomacy.

Tot i que la meva feina principal és la de gestor, continuo ballant de forma freelance, sovint convidat a gales i festivals internacionals i coreografiant per ballarins del Staatsballett Karslruhe i del Ballet de Barcelona, entre d’altres. La creació sempre ha estat dels meus interessos i per això cada any creo, en col·laboració amb el ballarí Luke Prunty, diverses coreografies que es presenten en teatres d’arreu d’Europa.

Puc dir que el fet d’haver-me dedicat a les arts escèniques com a artista, en primera persona, m’ajuda a comprendre millor les complexitats de la gestió i els reptes del lideratge d’institucions artístiques i culturals.